Triar què estudiar després de l’ESO, canviar d’itinerari, continuar formant-se o començar a treballar. Al llarg de la trajectòria educativa, els joves es troben davant decisions que sovint viuen amb pressió i incertesa.
Davant d’aquestes preguntes, és habitual buscar respostes ràpides: quins estudis tenen més sortides, quins sectors tenen més demanda o quines professions tindran futur. Però per a José Alonso, orientador educatiu i professional, la pregunta més important acostuma a ser una altra: qui ets i què vols fer amb tot això?
Aquesta és la idea central del taller “Tria la teva aventura: orientació acadèmica i professional”, una de les sessions del cicle Aquí Seguim Estudiant del Programa Mentora.
Perquè orientar-se no consisteix només a escollir una opció. Consisteix a prendre decisions conscients a partir de l’autoconeixement, la informació i l’exploració.
El primer pas és mirar cap endins
Quan una persona inicia un procés d’orientació, Alonso acostuma a començar amb una pregunta aparentment senzilla: “Estàs content amb el que estàs fent?”. La resposta, sigui afirmativa o negativa, ja aporta informació valuosa. Permet identificar què funciona, què genera malestar i quines necessitats poden estar apareixent.
Per això defensa que qualsevol procés d’orientació ha de començar per l’autoconeixement: “Moltes vegades ens costa mirar cap a dins i preguntar-nos què ens agrada, què ens motiva o què se’ns dona bé. Però aquesta ha de ser la primera pregunta.”
Abans d’explorar estudis o professions, cal entendre quins interessos, habilitats i motivacions té cada persona. Sense aquest exercici previ, les decisions corren el risc de construir-se sobre expectatives externes o tendències passatgeres.
Les competències que també compten
Quan es parla de futur professional, sovint es posa el focus en els coneixements tècnics. Aquest taller, però, Però el taller recorda que hi ha altres habilitats igualment importants: . Lla iniciativa, l’adaptabilitat, la comunicació, la capacitat de treballar en equip o la gestió emocional són algunes de les anomenades competències transversals.
Segons Alonso, avui tenen un pes tan rellevant com les competències tècniques. Per explicar-ho comparteix una reflexió que li va fer una responsable de recursos humans: “Cada vegada més les empreses contracten per competències tècniques, però acomiaden per competències transversals.”
Per això anima els joves a observar-se en situacions quotidianes: com treballen en equip, quin paper assumeixen en un projecte compartit o com reaccionen davant els reptes. Aquestes experiències ofereixen pistes valuoses sobre fortaleses i aspectes a desenvolupar.
Les preguntes són més importants que les respostes
En orientació, una de les eines més potents continua sent la més simple: preguntar. Preguntar-se què agrada, què genera curiositat, quins entorns fan sentir còmodes o quines activitats aporten satisfacció.
Però també preguntar als altres. A professionals, docents, persones que treballen en sectors concrets o estudiants que ja han recorregut aquell camí. “El sentit comú és observació i pregunta. I preguntar és l’eina més poderosa.”, assegura.
Aquest procés d’exploració permet construir una mirada més realista sobre les opcions disponibles i evitar decisions basades només en estereotips o percepcions superficials.
Més enllà de les professions del futur
Cada any apareixen llistes sobre les professions amb més demanda o els sectors amb més oportunitats. Tot i reconèixer la utilitat d’aquesta informació, Alonso adverteix que no hauria de ser l’únic criteri: “Si tries una opció només perquè té sortides, però no t’agrada ni et motiva, difícilment funcionarà.”
Això no vol dir ignorar la realitat del mercat laboral. Al contrari. Cal conèixer-la i tenir-la en compte. Però sempre combinant-la amb els interessos i les capacitats personals.
Per això proposa analitzar tres dimensions complementàries:
- L’autoconeixement: què m’agrada, què em motiva i què sé fer.
- La formació: quines opcions tinc disponibles i quines puc sostenir.
- El projecte de futur: com m’imagino d’aquí a deu o quinze anys.
Només quan aquestes tres dimensions dialoguen és possible prendre decisions més ajustades a la realitat de cada persona.
No hi ha decisions perfectes
Una de les preocupacions més habituals entre els joves és la por a equivocar-se. Escollir un itinerari sovint es viu com una decisió definitiva, quan en realitat les trajectòries educatives són cada vegada més flexibles i canviants.
Alonso ho exemplifica amb una situació habitual: una estudiant que inicia un cicle formatiu perquè sembla tenir bones perspectives laborals, però que després descobreix que no encaixa amb els seus interessos.
Davant d’això, poden existir múltiples opcions: continuar, canviar d’itinerari o fins i tot començar una experiència laboral abans de reprendre els estudis. Cap d’aquestes alternatives és, per si mateixa, correcta o incorrecta: “Cap de les tres decisions és dolenta ni cap és bona. El que importa és que es prenguin de manera conscient i informada.”
La clau no és evitar l’error, sinó disposar de prou informació per decidir amb criteri.
Aprendre també és treballar
El taller també qüestiona una idea molt estesa: que estudiar i treballar són camins completament separats. Per a Alonso, treballar no significa només obtenir ingressos. També és una forma d’aprendre. “Quan treballes, també estàs aprenent. Aprens a través de l’experiència”, comenta durant el taller.
Per això defensa que les trajectòries poden ser diverses i que no existeix una única manera vàlida de construir un projecte de vida. L’important és que les decisions responguin a una reflexió real i no a la inèrcia o a la pressió externa.
Decidir és una competència que s’entrena
Al final del taller emergeix una idea que travessa tota la sessió: decidir és una habilitat. No neix amb les persones ni apareix de manera espontània. Es desenvolupa a partir de la pràctica, l’experiència i la reflexió.
I, com qualsevol altra competència, implica acceptar que de vegades hi haurà encerts i de vegades errors. “No decidir també és decidir. Quan tu no decideixes, algú decidirà per tu.”
Per això l’orientació no consisteix a trobar una resposta perfecta, sinó a aprendre a fer-se les preguntes adequades, explorar les opcions disponibles i avançar amb confiança cap al següent pas. Perquè les trajectòries no les defineix una única decisió, sinó la capacitat de continuar decidint al llarg del camí.
El programa Mentora té com a objectiu reduir l’abandonament escolar prematur i afavorir que l’alumnat acabi els seus estudis postobligatoris, oferint suport i acompanyament d’una persona mentora durant la seva transició acadèmica.
Descobreix més recursos a mentora.cat/joves.
