Hi ha moments en què el repte no és prendre una decisió, sinó entendre què ens passa mentre la prenem. Escollir estudis, afrontar un examen, adaptar-se a nous entorns o imaginar el futur són experiències habituals durant l’adolescència. Però sovint van acompanyades de dubtes, incerteses, por o estrès. Emocions que formen part del procés, però que poden acabar condicionant el benestar, les relacions i fins i tot les decisions que es prenen.
Amb aquesta mirada, la psicòloga Marta Fusté ha conduït el taller “Quan les emocions apreten: aprenent a conduir-les i a cuidar-nos”, dins del cicle Aquí Seguim Estudiant del Programa Mentora. Una sessió centrada en una idea senzilla: per gestionar una emoció, primer cal saber reconèixer-la.
“Quan em reconec, poso nom al que sento i entenc què em passa, puc afrontar millor les situacions, estudiar millor i relacionar-me millor amb els altres.”
Les emocions no són el problema
Durant l’adolescència, les emocions acostumen a viure’s amb més intensitat. És una etapa marcada pels canvis, les primeres decisions importants i la construcció de la pròpia identitat. En aquest context, emocions com la ràbia, la por, la inseguretat o l’ansietat apareixen amb freqüència. Però el problema no és sentir-les, és no saber identificar-les ni entendre què ens estan dient.
Segons Marta Fusté, molts adolescents perceben un malestar difús però no saben posar-hi nom. Quan això passa, les emocions poden acumular-se i acabar generant estrès, bloqueig o dificultats per afrontar el dia a dia. “Molts joves senten malestar, però no saben exactament què estan sentint. Quan no ho identifiquem ni ho gestionem, les emocions es poden fer més intenses”, comenta.
Per això, la gestió emocional no consisteix a evitar allò que sentim, sinó a desenvolupar eines per comprendre-ho i donar-hi una resposta saludable.
La por a equivocar-se
Una de les emocions més presents quan s’acosta una transició educativa és la por. Por de no encertar, de triar malament, de decebre les expectatives pròpies o les dels altres. Una por que sovint es transforma en bloqueig.
La psicòloga recorda que aquesta sensació és completament normal. De fet, prendre decisions importants sense tenir totes les certeses és una experiència compartida per qualsevol persona: “És normal sentir incertesa davant del futur. La vida és incerta i no podem controlar-ho tot.”
Davant d’aquesta realitat, la clau no és eliminar la por, sinó conviure-hi sense que sigui ella qui decideixi. Això implica buscar informació, reflexionar i prendre decisions conscients, però també assumir que equivocar-se forma part del procés.
“L’error no és un fracàs. És una oportunitat per aprendre què ens agrada i què no, i per prendre decisions diferents en el futur.”
Quan l’estrès deixa de ser útil
Els exàmens són un dels exemples més clars de com les emocions poden jugar un doble paper. Una certa dosi d’estrès és funcional: ajuda a mantenir-se atent, concentrat i preparat. Però quan aquesta activació és massa intensa o s’allarga en el temps, pot convertir-se en un obstacle.
Dormir malament, perdre la capacitat de concentració o quedar-se en blanc davant d’una prova són alguns dels senyals que indiquen que l’ansietat està deixant de ser útil.
Per afrontar aquestes situacions, Fusté proposa estratègies senzilles però efectives, com la respiració conscient o la capacitat de relativitzar els escenaris que ens generen angoixa.
“Quan et preguntes què és realment el pitjor que pot passar, sovint la situació deixa de semblar tan amenaçadora.”, assegura Fusté durant el taller.
La ràbia també necessita espai
Una altra emoció habitual és la ràbia. Durant l’adolescència, molts joves experimenten la sensació de no ser compresos per les persones adultes del seu entorn, i apot generar frustració i reaccions impulsives.
La proposta no és reprimir aquesta emoció, sinó aprendre a escoltar-la. Identificar què l’ha provocat, prendre distància abans d’actuar i buscar moments més tranquils per expressar allò que preocupa són algunes de les estratègies que poden ajudar a gestionar-la millor.
“La ràbia és una emoció molt física. Primer cal deixar que baixi aquesta intensitat i després parlar del que ha passat.”
Cuidar-se també s’aprèn
La sessió també ha posat el focus en el concepte d’autocura emocional. Sovint associem el benestar a grans canvis o solucions immediates, però la realitat és que es construeix a partir de petits hàbits quotidians: descansar prou, mantenir rutines saludables, fer activitats que ens agradin, moure el cos o reservar espais de desconnexió.
Accions aparentment senzilles que, sostingudes en el temps, tenen un impacte directe sobre el benestar emocional. “Quan entenem què necessitem i incorporem hàbits que ens fan sentir millor, construïm una base més sòlida per afrontar les dificultats.”
Aprendre a sentir per poder avançar
El taller ha deixat una idea clara: l’educació emocional no és un complement, és una competència essencial per a la vida. Perquè gestionar les emocions no només ajuda a sentir-se millor. També ajuda a estudiar, a relacionar-se, a prendre decisions i a afrontar els canvis amb més confiança.
En una etapa plena de preguntes i incerteses, saber què sentim i què necessitem pot ser tan important com qualsevol altre aprenentatge. Perquè, al capdavall, aprendre a conduir les emocions és també aprendre a conduir la pròpia trajectòria.
El programa Mentora té com a objectiu reduir l’abandonament escolar prematur i afavorir que l’alumnat acabi els seus estudis postobligatoris, oferint suport i acompanyament d’una persona mentora durant la seva transició acadèmica.
Descobreix més recursos a mentora.cat/joves.
