Quan parlem d’èxit acadèmic sovint parlem de motivació, d’esforç o de talent,. però hi ha una idea que pot quedar en segon pla: estudiar també requereix aprendre a estudiar. L’organització, la gestió del temps, la concentració o la capacitat de prendre decisions no són habilitats innates, sinó que es desenvolupen, s’entrenen i es poden millorar.
Aquesta és una de les principals idees que ha compartit Carme Bartomeu al taller “Com organitzar-te en els estudis i no morir en l’intent”, una de les sessions del cicle Aquí Seguim Estudiant, impulsat pel Programa Mentora per a joves que es troben en moments de transició educativa.
“Som professionals de l’estudi, i això no és genètic ni innat. Es muscula, es treballa i s’aprèn”, resumeix Bartomeu.
En una etapa marcada per decisions acadèmiques importants, canvis de ritme i noves exigències, el taller ha posat el focus en les competències personals que poden ajudar els joves a construir una relació més saludable i efectiva amb l’aprenentatge.
Les 5 competències clau per organitzar-te en els estudis segons Carme Bartomeu són:
- Autoconeixement
- Gestió emocional
- Escolta activa
- Formació contínua
- Motivació
Més enllà dels apunts i els exàmens
Quan es pensa en tècniques d’estudi, sovint es parla de resums, esquemes o subratllats. Però abans d’arribar aquí, Bartomeu defensa la necessitat de treballar altres habilitats més profundes.
La primera és l’autoconeixement. Entendre què ens agrada, què ens costa, quins són els nostres punts forts i quines condicions ens ajuden a aprendre millor. No tothom estudia de la mateixa manera ni obté els mateixos resultats amb les mateixes estratègies.
“No hi ha una única manera d’aprendre”, recorda. Per això anima els estudiants a experimentar: estudiar en grup o individualment, utilitzar recursos visuals o auditius, treballar amb vídeos, lectures o explicacions en veu alta. L’objectiu no és seguir una fórmula universal, sinó descobrir què funciona millor en cada cas.
Aprendre a gestionar allò que sentim
Un altre dels aspectes centrals és la gestió emocional. Les emocions formen part del procés d’aprenentatge i poden influir directament en la capacitat de concentració, en la memòria o en la perseverança davant les dificultats.
La por abans d’un examen, la frustració davant d’un resultat inesperat o l’angoixa davant d’una decisió acadèmica són experiències habituals. Identificar-les i entendre-les és el primer pas per poder-les gestionar.
“Si tinc por, ràbia o tristesa, això afecta. És important identificar-ho, acollir-ho i regular-ho”, explica.
Aquesta mirada també implica entendre que els resultats acadèmics no defineixen les persones. Els errors, les dificultats o els fracassos formen part de qualsevol procés d’aprenentatge i poden convertir-se en oportunitats de millora.
La motivació ajuda, però no ho és tot
En un context on sovint es presenta la motivació com la clau de qualsevol assoliment, Bartomeu proposa una mirada més matisada. “La motivació està sobrevalorada”, afirma. Tot i que és un element important, considera que no és suficient per sostenir una trajectòria educativa.
Per això reivindica altres factors igualment rellevants, com la força de voluntat, la disciplina, la constància i la capacitat de prendre decisions. Especialment en aquells moments en què la motivació disminueix o no apareix.
La motivació externa —el reconeixement, les notes o les expectatives dels altres— pot ajudar. Però és la motivació interna, vinculada al sentit personal dels objectius, la que acostuma a ser més sòlida i duradora.
Gestionar el temps per prioritzar allò que importa
Una de les dificultats més habituals entre els estudiants és la sensació que no arriben a tot. Davant d’això, el taller proposa una idea senzilla però sovint poc practicada: planificar.
Pensar el curs a llarg termini, anticipar moments de més càrrega de treball, organitzar les setmanes i reservar espais per al descans o l’activitat física són estratègies que poden reduir l’estrès i millorar l’organització. “No som immortals. El temps és limitat i cal prioritzar allò que és essencial”, assenyala Bartomeu.
Aquesta planificació no només afecta els estudis. També inclou espais de lleure, esport, relacions personals i descans, elements imprescindibles per mantenir el benestar i la capacitat d’aprendre.
La intel·ligència artificial com a aliada, no com a substitut
La irrupció de la intel·ligència artificial també forma part de les noves formes d’aprendre. Bartomeu anima a utilitzar aquestes eines de manera crítica i responsable, aprofitant-ne el potencial sense abandonar aquelles pràctiques que continuen demostrant la seva eficàcia.
Entre elles destaca l’escriptura manual, els esquemes o els resums fets a mà. “Quan escrivim a mà entren en joc el cos, l’emoció i la ment. Això fa que l’aprenentatge sigui més significatiu”, explica.
La qüestió no és escollir entre tecnologia o mètodes tradicionals, sinó combinar recursos per construir aprenentatges més profunds.
Construir el futur sense tenir-ho tot clar
Molts joves viuen amb preocupació el fet de no saber encara què volen estudiar o a què es volen dedicar. Davant d’aquesta pressió, Bartomeu llança un missatge tranquil·litzador: no tenir totes les respostes també forma part del procés.
“El teu propòsit és tenir propòsit”, afirma. És a dir, mantenir la curiositat, explorar opcions i permetre’s provar experiències diferents. Perquè moltes vegades els interessos no es descobreixen pensant-hi, sinó experimentant-los.
Aquesta és, en el fons, una de les idees que travessa tot el taller: aprendre no consisteix només a adquirir coneixements, sinó també a desenvolupar les eines personals que permeten afrontar els reptes, prendre decisions i continuar avançant. I aquestes eines, com qualsevol aprenentatge, també es poden entrenar.
El programa Mentora té com a objectiu reduir l’abandonament escolar prematur i afavorir que l’alumnat acabi els seus estudis postobligatoris, oferint suport i acompanyament d’una persona mentora durant la seva transició acadèmica.
Descobreix més recursos a mentora.cat/joves.
