Les retallades dels anys 2011-2013 en l’horari escolar, tant l’eliminació de la sisena hora a primària com la implantació de la jornada contínua als instituts, han generat noves diferències entre centres públics i concertats que tenen conseqüències en l’aprenentatge, la vida educativa i les desigualtats. La majoria de centres concertats mantenen la sisena hora a primària, que dona flexibilitat i permet reforçar matèries, i també l’horari partit a secundària, que propicia un treball més eficient (sense comportar més hores de classe). Les retallades han generat, doncs, una nova font de desigualtat entre alumnes en funció de la titularitat del centre.
Els més perjudicats són els joves amb menys acompanyament familiar i més dificultats d’aprenentatge i d’accés a altres activitats
En molts casos, la jornada contínua a l’ESO ha comportat a més a més la supressió del servei de menjador i el tancament d’instituts a la tarda, un pas enrere en la protecció dels drets dels adolescents i la reducció de desigualtats. Els més perjudicats són els joves amb menys acompanyament familiar i més dificultats d’accés a altres activitats, que acostumen a ser de pagament. L’horari és, doncs, una font d’oportunitats educatives, especialment per als centres amb més complexitat.
Substituir la jornada contínua per un model d’educació a temps complet, amb prou consens i garanties com perquè professorat, alumnat i famílies se’n sentin partícips, retallaria desigualtats educatives, sobretot a secundària.. També, una bona política d’activitat extraescolar, amb un sistema de beques i gratuïtat seria una bona eina per la igualtat d’oportunitats.
Enmig d’un debat polaritzat, intens i en certa manera enquistat, al 2019 la Fundació Bofill va proposar l’Educació a l’hora: Uns altres horaris són possibles, un replantejament horari per contribuir a sortir de l’atzucac i posar el temps al servei de l’educació integral, l’equitat i el benestar. Un model flexible i adaptable a cada realitat, capaç d’ajustar-se a necessitats familiars i de ser una oportunitat per a docents i educadors. La proposta està vinculada al projecte educatiu de centre, per tal que escoles i instituts puguin tenir en compte les seves especificitats.
“Un marc horari de corresponsabilització educativa orientat a garantir una millor cura i benestar dels infants, així com una cobertura més gran d’activitats educatives opcionals des de l’equitat i la implicació del territori té impactes positius múltiples per al conjunt de la comunitat educativa”. Elena Sintes.
La proposta Educació a l’hora: Uns altres horaris escolars són possibles es va elaborar a partir d’un seminari de pedagogs, docents i responsables de l’administració entre els mesos de gener i març de 2019, a partir de la recerca i d’experiències d’altres països. Agafa de referència els dos grans consensos educatius del Pacte per a la Reforma Horària: acomodar la jornada, especialment del temps destinat a l’àpat del migdia, a la franja més saludable possible (entre 12h i 14h) i avançar l’activitat extraescolar per respectar la convivència familiar i el descans.
Incorporar horaris de descans i amb una alimentació saludable afavoreix l’aprenentatge. Un nou marc horari permetria ritmes de treball que millorarien la concentració, el nivell cognitiu, la capacitat d’atenció i la memòria. Al mateix temps, pot ajudar a prevenir l’abús de pantalles i els mals hàbits derivats d’una manca d’acompanyament o de tardes desateses.
Així, combina un rang d’obertura de centre que permeti encabir un projecte d’educació integral (sense excedir el màxim d’estada diària recomanada). Proposa que el centre no obri abans de les 8h ni tanqui abans de les 18h (un horari lògicament diferent del laboral, ja que amb l’educació a temps complet s’incorporen altres professionals i educadors, així com també dels alumnes, que haurien de passar com a molt 8 hores diàries al centre).
Preveu a partir d’aquí franges lectives comunes per a tot l’alumnat, que varien en funció de l’etapa, i un marge flexible per tal que famílies o alumnes puguin personalitzar l’entrada i sortida (especialment a infantil) o disposar d’activitats per complementar l’aprenentatge o convalidar l’horari lectiu pel que fa a l’ESO.
El document descriu a partir d’aquí dues opcions d’horaris per cada etapa educativa obligatòria, una amb més flexibilitat d’entrada i sortida que l’altra, i respectant l’horari lectiu fixat (25 hores setmanals en el cas de primària i 30 en secundària). N’exemplifiquem una per cada etapa:
Segon cicle d’infantil i primària
Secundària
Molts països han reformulat els horaris escolars per adequar-los a les necessitats educatives i socials i garantir la igualtat d’oportunitats educatives. Avui el temps es pensa com un instrument al servei del projecte educatiu, flexible i adaptable.
Amb una educació a temps complet el dret a l’educació passa a incloure moltes més activitats que les lectives, amb noves possibilitats per a l’aprenentatge que contribueixen al desenvolupament cognitiu, emocional, social i cultural d’infants i adolescents. Això facilita l’èxit educatiu i millora el clima a l’aula i laboral durant l’horari lectiu.
