Les pràctiques d’orientació prenen una nova volada des de l’enfocament de l’aprenentatge permanent (Lifelong Learning), ja no es pot parlar únicament d’orientació acadèmica, vocacional, professional, etc., sinó d’orientació al llarg de la vida.

L’orientació transcendeix els espais majoritàriament associats a les institucions educatives i laborals (escoles, OTG, etc.) per a ser un eix permanent en la vida de les persones que abraça múltiples situacions, contextos i interessos, i en el que la disposició a l’aprenentatge permanent és clau.

Des d’aquest punt de vista l’orientació al llarg de la vida és un procés sistemàtic que té per objectiu donar suport i acompanyar a les persones, en qualsevol moment vital, ja sigui en la presa de decisions educatives, per inserir-se o reinserir-se laboralment, per millorar la seva qualificació a través del sistema de formació professional, per a realitzar-se personalment,  etc..

És per això que qualsevol intervenció orientadora ha d’estar integrada en tots els processos educatius, formatius i professionalitzadors, i aquests han de ser inclusius, sistemàtics i flexibles, tenint com a objectiu de referència la societat de les persones.

Partint d’aquest context ens proposem fer un review panoràmic de l’estat de l’orientació als centres educatius des d’infantil a secundària a través de la literatura existent, i enfocada a formular recomanacions de política pública i propostes concretes d’implementació per a un model comprensiu d’orientació que abraci totes les etapes educatives (personal-social, acadèmica i per a la carrera professional).